COED Reflexio de la classe

Descripció:
En aquesta classe vam estar agafant apunts sobre la expressió escrita i la expressió oralEn la classe realitzada divendres vam seguir prenent apunts sobre la llengua que han de saber els mestres. Es van tractar temes com l’ús de frases fetes i refranys, la morfosintaxi genuïna i l’ús correcte dels verbs, tot això dins de la expressió oral. Pel que fa a l’expressió escrita, es va parlar de la correcció ortogràfica, l’estructuració del text, la puntuació i la cal•ligrafia i pulcritud.
Reflexió:
Em va cridar bastant l'atenció el apartat dels barbarismes , ja que en segons quins casos estaria d'acord però en certes paraules tècniques no em semblaria adient la traducció al català de segons quines paraules. Posaré alguns exemples dels quals estaria a favor de la traducció al català com ara "bulling" que si que trobo coherent que es digui assetjament escolar així com les diferents variants ( mobbing- assetjament inmobiliari , etc). En canvi hi han paraules que són més díficils de traudir com ara, hardware o software i també airbag (que va ser l'exemple que vam donar a classe) ja que en la meva opinió és un nom tècnic que haurà creat algún científic o enginyer.
Aprofundiment:
A continuació he fet una prova i he buscat a internet el significat de airbag i bossa d'aire per veure si sortien resultats i efectivament he comprovat que si que surten moltes coses per bossa d'aire contradient la meva anterior reflexió cosa que també em fa tornar a reflexionar
airbag :
(voz i.) m. Dispositivo de seguridad colocado en el volante o en el salpicadero de los automóviles que consiste en una bolsa que se infla de aire en caso de colisión violenta.
Bossa d'aire:
La bolsa de aire (en inglés, airbag) es un sistema de seguridad pasiva instalado en la mayoría de los automóviles modernos. Este sistema fue registrado por primera vez el 23 de octubre de 1971 por la firma Mercedes-Benz, después de cinco años de desarrollo del nuevo sistema. El primer coche que lo incorporó fue el clase S de 1981.
El sistema de la bolsa de aire se compone de:
Detectores de impacto situados normalmente en la parte anterior del vehículo, la parte que empezará a decelerarse antes en caso de colisión aunque cada vez se ponen más sensores, distribuidos por todo el vehículo de manera que no se produzcan errores en su activación.
Dispositivos de inflado, que gracias a una reacción química producen en un espacio de tiempo muy reducido gran cantidad de gas (de un modo explosivo).
Bolsas de nylon infladas normalmente con nitrógeno resultante de la reacción química.

COED Comentari de textos

Descripció:
Hem llegit varis textos a classe, alguns de Josep Maria Espinàs . En aquests textos el que hem destacat és la manera de fer les descripcions , passant des de l'aspecte físic fins a les costums i aficions. Es poden fer descripcions de manera subjectiva o objectiva , per exemple en el text que ens ha tocat llegir al nostre grup , era de caire objectiu ja que l'autor Josep Maria Espinàs , nombra fets i maneres de fer del protagonista sense donar una opinió al respecte.
Reflexió:
És molt interessant de la manera en que retrata la persona Josep Maria Espinàs , ja que a partir dels seus costums i maneres de fer ens dona una idea exacte de quina es la manera de ser d'aquella persona
Aprofundiment:
Josep Maria Espinàs i Massip (Barcelona, 1927) és un escriptor, periodista i editor català conegut del gran públic per les novel·les, per les cròniques de viatges i pels articles periodístics.
Autor d'una extensa obra narrativa amb la qual ha aconseguit el Premi d'Honor de les Lletres Catalanes, el Premi Joanot Martorell, el Premi Sant Jordi i el Premi Víctor Català. També va ser el cofundador d'Els Setze Jutges i de l'editorial La Campana.

Els meus millors mestres

En aquest text ens haviem de centrar més en els mestres de primaria però , degut al record gens positiu que tinc dels mestres d'aquella etapa a causa de la seva rectitud mental , diré que el meu millor mestre ha estat el Raúl Gonzàlez professor de dibuix artístic a Batxillerat. Era i és un professor compromés amb els alumnes , sabia escoltar i donar consells i a més fomentava la cultura de manera interessant ja que no ho plantejava de manera avorrida sinó com una cosa especial que s'havia de admirar i veure des de varies perspectives. Suposo que la bona relació que teniem es devia al fet de que jo era un bon dibuixant i ell m'animava o em burxava per que m'esforcés més i hi cuides els detalls (acostumava a acabar bastan ràpid els meus dibuixos).
Observant el tracte amb la resta d'alumnes, no crec que fos gaire diferent que amb mi , ja que la resta de la classe el tenia com una molt bona persona i un molt bon professor.

INTERNET

Seminari

En l'últim dia de seminari vam llegir les redaccions dels nostres companys, fetes el dia anterior, que anaven sobre les sensacions que teniem quan vam entrar a la universitat Blanquerna.
Per suposat la majoria de gent tenia el neguit o nerviosisme clàssic de la etapa de canvi, es a dir , si l'ambient de la classe seria bó, si les classes o el nivell seria molt exigent, etc.
Es un sistema perqué ens anem coneixent de mica en mica, ja que si que ens conèixem superficialment, però, encara no hem aprofundit en aspectes de la personalitat.

En el dia anterior vam tenir un debat sobre que era millor si utilitzar els ordinadors a classe o utilitzar el mètode clàssic.
Vam parlar dels avantatges i inconvenients de cada sistema, cadascú amb un punt de vista diferent. Sobre els ordinadors vam dir que podien corregir les faltes a l'instant, i aquí es van veure dos punts de vista, els que deien que aquest sistema no ensenyava al nen perquè li donava la solució amb safata i els altres que deien que era millor perqué així et fixaves en com s'escrivia.
Personalment, el meu punt de vista particular sobre aquest tema és, que si s'ha de fer un dictat, la correcció del mestre és igual que la de l'ordinador, encara que millor la del ordinador perquè és instantànea. Per altra banda, si el ordinador només et marca les paraules que estan malament sense corregir-les automàticament, això és una ajuda per al nen perquè fa fixar-s'hi on s'equivoca i com té que rectificar.

Experiència escolar

Era un dijous per la tarda, a aquella hora tocava religió, però sembla ser que a la professora li importava ben poc aquest tema, ja que aprofitava per fer sortir al Marc davant de tota la classe i que sense cap guió, aquest comences a parlar de coses diverses en forma de monòleg.
A la professora li agradava molt el teatre i era per això que incitava al Marc a sortir i expressar-se lliurement, ja que es veia que tenia moltes coses a dir i expressar.
A un nen normal li haguès fet vergonya sortir a explicar qualsevol cosa , i a més, durant una estona bastant llarga, però el Marc era un nen molt alegre i obert i a més tenia el públic de la classe guanyat, ja que en aquells moments era famós per imitar el president nuñez, un personatge important de l'época, perqué en aquells moments hi havia el programa de "força barça" del Alfons Arús.
Probablement l'humor d'aquell nen, era bastant dolent , o almenys per nens de 9 anys, però en aquell moment de la meva vida em va semblar fantàstic.