Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Diari de seminari. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Diari de seminari. Mostrar tots els missatges

dimarts, 29 de desembre del 2009

Diari de seminari

En aquesta sessió de seminari vam parlar sobre el llibre que haviem llegit " Elogi de la feblesa" d'Alexandre Jolién un noi discapacitat que gràcies al seu coratge i perseverància va aconseguir superar-se i posar les seves metes per sobre d'on li encasellaven.
Vam respondre tot fent una posada en comú, a les preguntes determinades en el treball.
Va sorgir evidentment la pregunta de la "normalitat" i com entenem nosaltres la paraula "normal" i efectivament vam veure que el significat d'aquella paraula no volia dir ni infeliç , ni desgraciat sinó que bàsicament la seva definició mes encertada seria que "normal" és allò que es habitual dins d'un context determinat . M'explicaré , segurament un membre indi d'una tribu de l'amazones es normal perque viu alla i es el seu medi, en canvi aquell mateix indi a dins una ciutat no és normal.
Una de les coses que em crida l'atenció d'aquest llibre és l'emfasi que posa l'autor a destacar com fereix la pena i la compasió dels altres en el desvalgut ja que no els hi fa cap bé .
El que es vol referir l'autor és que abans de prejutjar hem de saber si realmen aquella persona és feliç i viu be amb ella mateixa , si això és així no tenim perquè compadir-nos d'aquesta persona.
En alguna opinió personal meva anterior ho he esmentat dient que no ens hem de tancar i intentar allunyar-nos de les etiquetes per així aconseguir conèixer noves persones interessants.

diumenge, 27 de desembre del 2009

Diari de seminari

En aquesta sessió el Oscar i el Pere Mussoll van presentar la seva notícia sobre l'actualitat educativa en que van desenvolupar la notícia sobre la retirada de les creus i símbols religiosos a les aules italianes.
La notícia parlava d'una dona d'orígen finlandès que havia denunciat l'escola dels seus fills per tenir simbols religiosos a les aules i atenint-se al fet de que es un pais laic el Tribunal Superior Europeu d 'Estrasburg ha donat la raó a aquesta dona.
Aquesta notícia va desenvolupar moltes reaccions en el mateix pais , tal com la reacció de l' esglèsia i del govern italià que es contraposaven clarament a la decisió presa pel Tribunal Europeu.
En altres paisos com Polònia i Espanya tambè van haver-hi repercussions a causa d'aquest fet.
Personalment, crec que encara que tots nosaltres venim de una tradició i una cultura cristiana com n'és la mostra el nostre calendari , les nostres festivitats , etc, no podem oblidar que el nostre estat es laic i per tant vol dir que la religió és té que practicar en la intimitat de cadascú.
El fet de tenir un simbol religiós en un lloc públic i a més , una escola, sembla com si la ensenyança que és volgues donar fos lligada a la religió i evidentment aquesta dona té tot el dret a queixar-se perque se suposa que si està en una escola pública no té perquè ser educat en el cristianisme.
Una queixa que m'ha impressionat és la del papa que diu que es de cecs allunyar la religió de l'educació ja que són dues coses que tenen que anar lligades.
Primer de tot penso que pots lligar la educació a la religió SI TU VOLS i en segon lloc que penso que la religió no fomenta ni l'esperit crític ni la individualització ni la potenciació de la persona com a èsser ùnic que crec que són coses bàsiques per al desenvolupament de les persones.

Diari de seminari

En aquesta sessio jo (Marc) i la Sara vam presentar la actualitat educativa que tractava sobre la notícia de allargar la etapa de l'ensenyança oblogatòria fins als 18 anys.
Com que simplement aquesta notícia va sorgir a través d'una idea del ministre d'educació i encara no havia estat contrastada ni estructurada amb els altres membres del govern , només és veia com una simple idea i no hi havien dades clares sobre el que es volia fer.
Nosaltres vam veure certs problemes en aquesta proposta de llei i eren que si s'ampliaven 2 anys l'ensenyança obligatòria els alumnes que no volguessin continuar estudiant només farien que estorbar als altres , per tant si s'allarga aquests 2 anys el que s'hauria de fer es ampliar la oferta educativa oferint als estudiants sortides cap als seus interessos(móduls, etc) i segurament així si que fomentarien la educació i la formació.

Diari de seminari

En aquesta sessió vam examinar els blocs dels nostres companys i vam utilitzar una sèrie de criteris d'avaluació com ara la estructuració , la claredat , la presentació i evidentment les entrades.
Aquesta sessió ens va servir a més de avaluar els blocs dels altres companys , per avaluar-nos a nosaltres mateixos i el nostre bloc i corregir allò que no estava del tot correcte.

Diari de seminari

En aquesta sessió vam realitzar la tasca de la actualitat educativa en la qual van sorgir dos temes: La subvenció dels ordinadors a les aules per part de la Generalitat de Catalunya i el segon tema era el ús de la xarxa per consultar i aclarir dubtes entre professors i alumnes com a eina de suport.
Pel que fa al primer tema no teniem suficient informació per opinar profundament, però si que sabem que els ordinadors a la resta de l'estat espanyol són gratuits però no són propietat dels alumnes , en canvi aqui a Catalunya els ordinadors són dels alumnes els quals paguen la meitat del cost de l'ordinador ja que la Generalitat subvenciona l'altra meitat.
En el segon tema que és la utilització de la xarxa com a eina de suport per comunicar dubtes entre alumnes i professors , crec que la primària no és una etapa on la relació alumne i professor pugui ser a través d'una pantalla , ja que el nen necessita la atenció directe i afectiva del professor per a desenvolupar-se.
Evidentment que pot ajudar per segons quines questions , però mai ha de substituir el diàleg que tè que haver-hi sempre en aquestes edats entre alumne i professor.

dissabte, 26 de desembre del 2009

Diari de seminari

En aquesta sessió vam parlar dels que per nosaltres havien estat els nostres millors mestres i seguidament vam acotar una sèrie d'adjectius en comú que tenien que tenir els mestres per a ser bons mestres. Van sortir adjectius com just, motivador , empatic, respectuós, etc.
En primer lloc penso que el mestre ha de donar una atenció individualitzada als seus alumnes i ser just amb tots , això és difícil perquè en una classe de 30 nens que no paren de moure's tothom sap que es complicat tindre el grup controlat i tenir la atenció necessària que requereixen cadascun d'aquests 30 nens. Per tant, el més bàsic seria conèixer les inquietuts de cada un dels nostres alumnes i veure que és el que necessiten, abans de cenyir-nos al nostre programa d'objectius.
Vam parlar també de la motxilla viatgera , en la qual es trobaven un seguit de llibres que el que feien era intentar incitar a la lectura , llegint un cada cert temps i realitzant una fitxa de cada un.
No em sembla mala idea però crec que els nens han de poder escollir els llibres que els interessen i no crec que el sistema de fitxes sigui el millor per avaluar el seu aprenentatge, sinó què probablement és podria fer una posada en comú dels aspectes més importants del llibre entre tots els alumnes de la classe per grups.

Diari seminari

En aquesta sessió vam parlar de les diferents vivències escolars que haviem passat cadascú intentant conèixer-nos tots una mica més a través de la exteriorització de moments de la infància que haguessin estat significatius en les nostres vides.
També vam parlar del canvi d'horari escolar que es vol implantar aqui i que actualment s'utilitza als paisos de la Unió Europea. Aquest canvi d'horari consisteix en avançar una setmana l'inici de classes al setembre i fer una parada d'una setmana al final de febrer.
Personalment , penso que molts dies de vacances seguits atura el ritme de estudi i després costa tornar a agafar el ritme, per altra banda a vegades es cert, que després de certa càrrega de matèria i exàmens es bo fer una parada , però això depen de l'estructuració de les classes dels docents o del centre en questió.
Per últim vam llegir el article "Aprendiendo a aprender" que parlava sobre la manera de estudiar i de com interioritzar les coses i no aprendre-les de manera mecanitzada ja que no les podriem recordar. A part d'això vam parlar sobre le snostres maneres d'estudiar si feiem esquemes o ens estructuravem correctament la informació par tal de entendre-la milor.

Entrevista personal

El professor de seminari va realitzar entrevistes personals a cadascú per tal de conèixer millor als seus alumnes , cosa que em sembla molt positiva ja que en un futur li servirà per resoldre futurs conflictes de manera individualitzada o també pel que fa a la intervenció i participació en el seminari , que com anem veient és un espai de reflexió sobre la actualitat i el dia a dia que ens envolta.

diumenge, 1 de novembre del 2009

Seminari 30/10/09

En aquesta classe de seminari la Anna i la Norma han volgut proposar un debat sobre la notícia que diu que volen canviar el nom de les festes de Nadal i Setmana Santa per "vacances d'hivern i vacances de primavera". La Anna s'ha posicionat a favor de canviar el nom i la Norma en contra.
Majoritariament la opinió que s'ha donat és la de mantenir el nom de festes de Nadal i Setmana Santa.
Personalment, jo també soc de la opinió de mantenir el nom de les festes, pel motiu de que per cultura penso que no hem de canviar el nom ja que nosaltres pertanyem a cultura que ve de la religió cristiana , i encara que jo no soc gens religiós, tinc unes costums i un calendari habituat a la tradició d'aquesta cultura .
Ultimament veig que es perd el temps canviant els noms a coses que ja tenen un nom de tota la vida i simplement es vol canviar per no ferir a segons quines persones o col.lectius , i que moltes vegades es converteix en ridícul. M'agradaria que els polítics i les administracions es deixessin de lluites estúpides entre sectors determinats i es preocupessin de problemes reals com la vivenda o la pobresa de la gent de aquí.

dijous, 8 d’octubre del 2009

Seminari

En l'últim dia de seminari vam llegir les redaccions dels nostres companys, fetes el dia anterior, que anaven sobre les sensacions que teniem quan vam entrar a la universitat Blanquerna.
Per suposat la majoria de gent tenia el neguit o nerviosisme clàssic de la etapa de canvi, es a dir , si l'ambient de la classe seria bó, si les classes o el nivell seria molt exigent, etc.
Es un sistema perqué ens anem coneixent de mica en mica, ja que si que ens conèixem superficialment, però, encara no hem aprofundit en aspectes de la personalitat.

En el dia anterior vam tenir un debat sobre que era millor si utilitzar els ordinadors a classe o utilitzar el mètode clàssic.
Vam parlar dels avantatges i inconvenients de cada sistema, cadascú amb un punt de vista diferent. Sobre els ordinadors vam dir que podien corregir les faltes a l'instant, i aquí es van veure dos punts de vista, els que deien que aquest sistema no ensenyava al nen perquè li donava la solució amb safata i els altres que deien que era millor perqué així et fixaves en com s'escrivia.
Personalment, el meu punt de vista particular sobre aquest tema és, que si s'ha de fer un dictat, la correcció del mestre és igual que la de l'ordinador, encara que millor la del ordinador perquè és instantànea. Per altra banda, si el ordinador només et marca les paraules que estan malament sense corregir-les automàticament, això és una ajuda per al nen perquè fa fixar-s'hi on s'equivoca i com té que rectificar.