Seminari

En l'últim dia de seminari vam llegir les redaccions dels nostres companys, fetes el dia anterior, que anaven sobre les sensacions que teniem quan vam entrar a la universitat Blanquerna.
Per suposat la majoria de gent tenia el neguit o nerviosisme clàssic de la etapa de canvi, es a dir , si l'ambient de la classe seria bó, si les classes o el nivell seria molt exigent, etc.
Es un sistema perqué ens anem coneixent de mica en mica, ja que si que ens conèixem superficialment, però, encara no hem aprofundit en aspectes de la personalitat.

En el dia anterior vam tenir un debat sobre que era millor si utilitzar els ordinadors a classe o utilitzar el mètode clàssic.
Vam parlar dels avantatges i inconvenients de cada sistema, cadascú amb un punt de vista diferent. Sobre els ordinadors vam dir que podien corregir les faltes a l'instant, i aquí es van veure dos punts de vista, els que deien que aquest sistema no ensenyava al nen perquè li donava la solució amb safata i els altres que deien que era millor perqué així et fixaves en com s'escrivia.
Personalment, el meu punt de vista particular sobre aquest tema és, que si s'ha de fer un dictat, la correcció del mestre és igual que la de l'ordinador, encara que millor la del ordinador perquè és instantànea. Per altra banda, si el ordinador només et marca les paraules que estan malament sense corregir-les automàticament, això és una ajuda per al nen perquè fa fixar-s'hi on s'equivoca i com té que rectificar.