Descripció:
La classe de divendres va començar amb la lectura d’una poesia per part de David Cortés. Tot seguit vam lliurar el treball del resum del llibre: Com parlar bé en públic de Joana Rubio i Francesc Puigpelat.A continuació i degut a una pregunta realitzada en una sessió anterior, ens van donar la diferència entre conte i rondalla.
Definim conte com: Narració, generalment breu, d'un fet o d'una sèrie de fets reals, llegendaris o ficticis, amb la intenció d'entretenir, divertir, moralitzar, etc.
I definim rondalla com: Narració breu de caràcter fantàstic, llegendari o amb elements reals, destinada especialment a l'entreteniment dels infants.
Com podem llegir ambdues definicions són bastant semblants, ja que tots dos tenen com objectiu principal entretenir.Vam realitzar la lectura d’un article d’Albert Om,Coses meves era el títol i tenia un to humorístic ja que parlava de llegendes urbanes falses. Per acabar es va realitzar la lectura d’un text de Jesús Tusón de nom.
Reflexió:
Jo crec que la llengua té dos parts molt importants:
La primera és que ens permet comunicar-nos i la segona , que té una tradició i una cultura darrere d'aquesta.Per tant hem de respectar cada llengua per petita que sigui, ja que cada una d'elles té una importància i una cultura úniques.
Per altra banda pel que fa a la comunicació jo crec que la llengua es principalment per comunicar-se i sovint hi ha problemes i discusions per gent que s'entesta a no parlar una llengua encara que la conegui. Per tant 2 conclusions utilitzem la llengua adient per tal que ens entenguem i la segona conclusió, que si no sé una llengua oficial dins un estat em tinc que esforçar per aprendre-la.
Aprofundiment:
Una llengua o idioma és un sistema de
comunicació (verbal o signal) propi d'una comunitat humana. Tot i que sovint s'empren erròniament com a sinònims, no és el mateix una llengua o idioma que el
llenguatge, la capacitat humana general.
Tota llengua intenta representar el món mitjançant les paraules i la seva combinació en
frases. Les regles de combinació, la formació de nous mots i el que ells signifiquen, són l'objecte d'estudi de la lingüística. Les llengües naturals, a diferència de les artificials o llenguatges formals, presenten sovint ambigüitats, ja que reflecteixen la manera de veure el món d'un grup de parlants.
No hi ha cap definició acceptada universalment per decidir què és una llengua i què no ho és (i és una variant o
dialecte). És per això que la
taxonomia de les llengües és sovint conflictiva i polèmica. Alguns exemples són:
danès i
noruec;
gallec i
portuguès; o fins i tot alguns parlars èuscars (
roncalès) que algunes escoles afirmen que no pertanyen al
basc. En el cas de la diferenciació del
valencià i el
català la polèmica tan sols existeix a nivell polític, car tota la comunitat científica està convençuda que és una mateixa llengua. Aquestes polèmiques sovint tenen l'origen en la identificació de llengua i sentiment nacional o en la
intercomprensió entre parlants.
En total hi ha unes 6000 llengües diferents, però es calcula que prop de la meitat desapareixerà durant el
segle XXI, per la manca de transmissió generacional i pressió política d'altres idiomes. La disciplina que estudia las llengües és la
lingüística.
