diumenge, 15 de novembre del 2009

Recitació d'un poema 6/11/09

CAL QUE NEIXIN FLORS A CADA INSTANT Lluis Llach

Fe no és esperar,fe no és somniar
Fe és penosa lluita per l'avui i pel demà.
Fe és un cop de falç,fe és donar la mà.
La fe no és viure d'un record passat.

No esperem el blatsense haver sembrat,
no esperem que l'arbre doni fruits sense podar-lo;
l'hem de treballar,l'hem d'anar a regar,
encara que l'ossada ens faci mal.

No somnien passats que el vent s'ha emportat.
Una flor d'avui es marceix just a l'endemà.
Cal que neixin flors a cada instant.

Fe no és esperar...

Enterrem la nit,enterrem la por.
Apartem els núvols que ens amaguen la claror.
Hem de veure-hi clar,el camí és llarg
i ja no tenim temps d'equivocar-nos.

Cal anar endavant
sense perdre el pas.
Cal regar la terra amb la suor del dur treball.
Cal que neixin flors a cada instant.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada