Diari de seminari

En aquesta sessió de seminari vam parlar sobre el llibre que haviem llegit " Elogi de la feblesa" d'Alexandre Jolién un noi discapacitat que gràcies al seu coratge i perseverància va aconseguir superar-se i posar les seves metes per sobre d'on li encasellaven.
Vam respondre tot fent una posada en comú, a les preguntes determinades en el treball.
Va sorgir evidentment la pregunta de la "normalitat" i com entenem nosaltres la paraula "normal" i efectivament vam veure que el significat d'aquella paraula no volia dir ni infeliç , ni desgraciat sinó que bàsicament la seva definició mes encertada seria que "normal" és allò que es habitual dins d'un context determinat . M'explicaré , segurament un membre indi d'una tribu de l'amazones es normal perque viu alla i es el seu medi, en canvi aquell mateix indi a dins una ciutat no és normal.
Una de les coses que em crida l'atenció d'aquest llibre és l'emfasi que posa l'autor a destacar com fereix la pena i la compasió dels altres en el desvalgut ja que no els hi fa cap bé .
El que es vol referir l'autor és que abans de prejutjar hem de saber si realmen aquella persona és feliç i viu be amb ella mateixa , si això és així no tenim perquè compadir-nos d'aquesta persona.
En alguna opinió personal meva anterior ho he esmentat dient que no ens hem de tancar i intentar allunyar-nos de les etiquetes per així aconseguir conèixer noves persones interessants.